OPINIÓ / REFLEXIÓ

Els mestres som una mica jardiners🌱, una mica DJ🎧


Hi ha una idea (una mica antiga i resistent) que diu que el mestre és qui sap, i l'alumne, qui ha de rebre tot aquest saber com si fos una ampolla buida. Aquesta visió, que encara sobreviu en algunes mentalitats, redueix l'educació a una transferència de dades, com si estiguéssim passant arxius d'un USB a un altre. Però... sincerament, encara ens creiem això?

Quan penso en la meva tasca com a mestre, no em ve al cap cap fórmula màgica, ni cap manual amb instruccions pas a pas. El que em guia és una convicció profunda:

    L’aprenentatge real no es força, es desperta.

La meva feina no és omplir motxilles amb coneixements. La meva feina és encendre espurnes, provocar preguntes, crear espais segurs i estimulants on els infants vulguin aprendre per si sols, per curiositat, per ganes i per plaer.

Soc una mica jardiner🌱:

Poso llavors, rego curiositats, dono llum i aire, observo amb paciència. No puc fer que les plantes creixin més de pressa, però puc cuidar el terreny perquè hi trobin condicions favorables.

I també soc una mica DJ🎧:

Barreges, ritmes, intuïcions i alguna remescla educativa que fa ballar fins i tot als més despistats. Em moc entre clàssics (com l’aprenentatge cooperatiu), temes més alternatius (la pedagogia sistèmica) i hits de tota la vida (el joc lliure, per exemple). I tot això, amb els ulls clavats a la pista de ball: els infants.

Què els emociona? Què els mou? Què els frena? No, els infants no són ampolles buides.

    L’autonomia no s’ensenya, es viu.

    I el desig d’aprendre no s’imposa, s’encomana.

El mestre no és el protagonista: és qui crea l’escenari, qui acompanya, qui observa i confia. Això s’aprèn escoltant, mirant, errant… i estimant molt aquesta feina. Ser mestre no és donar respostes: és ajudar a formular preguntes.

Què en penseu, vosaltres? Teniu algun record d’aquell mestre o mestra que us va fer sentir que aprendre era una aventura? Sentiu-vos lliures de comentar-me'l!

Gràcies x llegir-me!



El meu avatar

🙋🏻‍♂️ Nascut a Barcelona, l'any dels Jocs Olímpics. Soc el Víctor i com a bon català, faig coses;😂 aquesta pàgina és prova d'això.🤣 Per contactar amb mi, si vols, pots utilitzar els botons que hi ha aquí sota.👍🏼 És un plaer tenir-te per aquí. Abraçada i salut!😊