Fer no res🙎♂️: l'art d'estar👦
Hi ha dies en què no passa res. Cap pla. Cap propòsit. Cap "avui haurem d'aprofitar per...".
El sol entra lent per la finestra i l'únic que em demana és que el deixi fer.
Jo, que visc acostumat a les hores calculades i les agendes apretades, m'incomodo. M'inquieto. Però també, en algun lloc profund, començo a respirar d'una altra manera.
Fer no res no és fàcil. Sembla senzill, però no ho és; tenim tan interioritzada la necessitat d’ocupar el temps, d'omplir cada buit amb activitat, que el simple fet de seure a no fer res pot semblar una pèrdua: un absurd o una provocació.
Però amb els anys, he après que hi ha una saviesa en el no fer: una mena de resistència lenta.
Una forma de cuidar-me que no passa per cap curs de formació, cap lectura transformadora, cap trobada. Només passa per estar. Ser. Respirar. Sentir. Viure com el temps es torna una cosa que no cal controlar.
A vegades, quan m'atreveixo a no fer res, m'adono que començo a veure millor:
Veig la dansa de les fulles al vent. L'ombra que es mou al terra. El meu propi cansament acumulat. I veig també que estar, sense intenció de rendiment ni d'aprofitament, és una forma profunda de tornar a casa.
A vegades, no vull omplir l'agenda: no vull fer una llista de llibres pendents ni de llocs per visitar; vull practicar el difícil art de no fer res.
I confiar que, en aquest buit, hi habita alguna veritat senzilla. Potser, fins i tot, la més important.
Gràcies x llegir-me!
🙋🏻♂️ Nascut a Barcelona, l'any dels Jocs Olímpics. Soc el Víctor i com a bon català, faig coses;😂 aquesta pàgina és prova d'això.🤣 Per contactar amb mi, si vols, pots utilitzar els botons que hi ha aquí sota.👍🏼 És un plaer tenir-te per aquí. Abraçada i salut!😊