Equivocar-se🩹 també educa🧠
Vivim en una cultura que penalitza l’error. Ens han ensenyat —massa sovint— que equivocar-se és sinònim de fracassar. Que cal encertar sempre, i si no, millor callar. Però… com volem que els infants aprenguin si no els deixem errar, provar i tornar-ho a intentar?
A l’aula, l’error no hauria de fer por. Hauria de ser un territori d’exploració, no una zona perillosa. Quan un infant s’equivoca, no està fallant: està fent una passa cap al coneixement.
Jo sempre dic que a l’escola hauríem de tenir més goma d’esborrar emocional i menys bolígraf vermell.✏️❤️🩹
Els infants no necessiten mestres que jutgin els seus errors, sinó adults que els ajudin a entendre’ls, a llegir-los com pistes, com assajos, com esglaons del camí. Perquè aprendre, al final, és una dansa entre l’assaig i l’error.
I això també ens afecta a nosaltres, els mestres. Ens equivoquem, molt. A vegades planifiquem activitats que no funcionen. Altres vegades diem una paraula fora de lloc. Però si som capaços de mirar-nos amb humilitat, també aprenem. I creixem.
Els infants no necessiten mestres perfectes.
Necessiten mestres humans.
Humans que es caiguin, que s’aixequin, i que no deixin mai d’estimar allò que fan.
Per això a l’aula intento fer del "no passa res" un lema:
No passa res si no surt a la primera. No passa res si t’has equivocat. Tornem-hi.
Perquè l’error, quan és acollit, es transforma en motor d’aprenentatge.
—
I vosaltres? Com vivíeu els errors a l’escola? I ara? Què penseu que podríem fer per donar-los el valor que realment tenen?
Gràcies x llegir-me!
🙋🏻♂️ Nascut a Barcelona, l'any dels Jocs Olímpics. Soc el Víctor i com a bon català, faig coses;😂 aquesta pàgina és prova d'això.🤣 Per contactar amb mi, si vols, pots utilitzar els botons que hi ha aquí sota.👍🏼 És un plaer tenir-te per aquí. Abraçada i salut!😊