Qui necessiten ser🤷 per florir?🌳
Vivim en una societat que sovint entén l'educació com un procés de modelatge: agafar una criatura i "fer-la" d’una determinada manera; com si fos fang que s'ha de donar forma segons criteris externs. Però, i si l'educació no anés d'això?
Hi ha una altra manera d'entendre la tasca educativa: no com una fabricació, sinó com un acompanyament:
Els infants no són taules rases ni blocs de fang. Són éssers en desplegament. I la nostra feina com a mestres, famílies i societat és ajudar-los a descobrir qui són i què poden arribar a ser.
Educadores com Maria Montessori ja deien que l'educació ha de respectar el ritme intern de cada infant. Paulo Freire defensava que el coneixement no es transmet, es construeix en diàleg. I Carl Rogers posava al centre l'escolta activa, l'acceptació incondicional i la confiança en l'altre.
Educar no és omplir caps, és obrir cors. No és tan sols ensenyar continguts, sinó despertar preguntes i generar entorns on l’infant se senti prou segur per explorar, arriscar-se i créixer.
La gran pregunta no és "què vull que aprengui aquest infant?", sinó: "qui necessita ser per florir?". Definitivament, per mi, educar no és modelar; és acompanyar el desplegament de l'ésser.
—
I vosaltres, com ho veieu?
Gràcies x llegir-me!
🙋🏻♂️ Nascut a Barcelona, l'any dels Jocs Olímpics. Soc el Víctor i com a bon català, faig coses;😂 aquesta pàgina és prova d'això.🤣 Per contactar amb mi, si vols, pots utilitzar els botons que hi ha aquí sota.👍🏼 És un plaer tenir-te per aquí. Abraçada i salut!😊